El Tribunal Suprem, per Sentència de 10 de març de 2010, dictada en un Recurs de Cassació en interès de la Llei interposat per l’Institut Català de la Salut, ha ratificat plenament la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pronunciada a partir de les primeres catorze sentències dictades, totes elles, a data 30 de gener de 2008 (Sunyer, Advocats). Tot i que l’Advocat de l’Estat i el Ministeri Fiscal varen subscriure els motius que sustentaven el recurs de l’ICS, el Tribunal Suprem ha avalat el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: el metge té un dret subjectiu a pretendre continuar en el servei actiu més enllà dels 65 anys d’edat, encara que limitat per les previsions d’un Pla d’Ordenació de Recursos Humans que l’Institut Català de la Salut havia d’haver aprovat i publicat prèviament. Tot i els reiterats pronunciaments favorables del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha estat necessari que hagi estat el Tribunal Suprem el que finalment hagi confirmat la il·legalitat de l’actuació de l’Institut Català de la Salut quan, en el mes de juliol de 2004, va posar en marxa el Pla de Xoc del Departament presentat davant el Parlament de Catalunya a l’inici del mandat de la Consellera Marina Geli.